Posted tagged ‘Robert Torns’

La veu de la gent gran. 21 de desembre de 2011

22 Desembre 2011

TERTÚLIA D’ACTUALITAT

FESTES DE NADAL

hem invitat al nostre programa quatre agradables persones a qui agraïm la seva presència als nostres estudis:

-Montserrat Pedrós. Nascuda a Barcelona al barri d’Horta. Viu a Sant Vicenç, concretament a Montaltpark.t

-Nati Gimenez. Natural d’Arenys de mar. Molt coneguda a Sant Vicenç, és la jove de la pastisseria Trilla de la plaça del poble.

-Pedro Curado. Força conegut per tot nosaltres. Va néixer a Extremadura, viu a Sant Vicenç des de fa un grapat d’anys.

-Robert Torns. Va néixer al barri d’Hostafrachs de Barcelona. Ha viscut amb la seva esposa Marta al carrer Major de Sant Vicenç fins fa poc en que s’han traslladat a Llavaneres.

Amés, s’han afegit dos vilatans més:

-Pius Morera. Qui va néixer a Igualada i viu a Sant Vicenç des de fa anys, és un més entre nosaltres.

-Josep Maria Castelltort. Nascut a Sant Vicenç, fill del doctor Castelltort.

Quines eren les tradicions en els seus respectius llocs de naixement?

Quins fets varen marcar les seves joventuts?

A casa de la Montserrat hi havia arbre de Nadal i pessebre. Recorda un ànec que varen comprar un any per menjar-se’l i que corria pel pati amb el cap escapçat!!

A Arenys, recorda la Nati, els Reis baixaven dels tres turons fent molta gatzara. La gent duia menjar a l’asil dels germans. Recorda que la nit de Nadal anava tothom a missa de gall.

Escassetat és el que recorda en Robert, en una postguerra trista i miserable.

En Pedro recorda principalment la “Noche Buena” que era el centre de totes le3s festes nadalenques. En aquelles èpoques ja estava perdent la visió pel que no en conserva gaire imatges.

A Igualada, explica en Pius, els Reis feien una cavalcada i s’enfilaven a les cases amb escales, per tal de deixar-hi els seus regals.

En Josep Maria reconeix que era un nen mimat de casa rica i que disposava d’un grapat de joguines cada any a les que no donava cap valor.

Quines varen ser les joguines de la seva vida?

Diu La Nati que la seva il·lusió acomplerta amb prou sacrificis va ser una nina de goma, que li va durar molts anys, fins i tot els seus fills hi varen jugar.

Un cavall de cartró!! Diu en Robert il·lusionat. En Pius també però se li va mullar l’endemà.

Un joc d’arquitectura!! Coincideixen Robert i Pius. Jocs que els va durar fins a grans.

Una nina amb el seu cotxet!! Salta la Montserrat.

Unes cartutxeres !! fa en Pius.

Però, i ara què? Els nens d’avui estan carregats de joguets de tota mena que posseeixen sense cap il·lusió.

Hem viscut unes èpoques darrerament de consumisme salvatge i ara cal tornar enrere.

Hi ha gent que passa fam al món!!! I nosaltres malgastant sense fre.

Però, vaja, no ens posem tristos que estem a Nadal!!

Bones festes a tothom i fins al proper dimecres en que parlarem de les àvies bressol.

http://www.ivoox.com/tertulia-21-desembre-2011_md_958359_1.mp3″ Ir a descargar

Anuncis